Salut i benestar

l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva Carta Magna de 1946, defineix la salut com “un estat de complet benestar físic, psíquic i social”. Des d’aquest punt de vista podem considerar que un bon estat de salut seria aquell que busca l’equilibri entre l’adaptació al medi, el benestar físic i el benestar emocional. El fet de considerar la dimensió “BENESTAR”, és un pas molt positiu, ja que considera l’estat de salut no només com absència de malaltia sinó com una manera de viure i sentir-se la persona. Aquest nou paradigma de concebre la salut ha donat peu a l’aparició de noves formes i disciplines de treballar per part dels i les professionals  de la salut. Actualment en el nostre entorn el fet d’enmalaltir  té moltes lectures, no només la biològica.  Estudis científics ja demostren la influència de certes malalties cardivasculars amb els estils de vida, altres amb les desigualtats socials; i  una bibliografia interessant que demostren la relació existent entre emocions, comportaments de les persones  i benestar (Fernández-Abascal EG, Palmero F. 1999).